- L’anàlisi pretén ajudar les empreses valencianes a millorar la seua posició competitiva en les cadenes de subministraments i adoptar les estratègies mes adequades en un escenari internacional d’elevada incertesa.
- El document de treball ha sigut presentat pel director territorial de CaixaBank en la Comunitat Valenciana, Xicu Costa, i el president de Cambra València, José Vicente Morata.
El director territorial de CaixaBank en la Comunitat Valenciana, Xicu Costa, i el president de Cambra València, José Vicente Morata, han presentat aquest dimarts l’informe ‘Les cadenes de subministrament i la seua dependència de l’exterior per a les empreses de la Comunitat”, un estudi fruit del conveni entre totes dues entitats.
El director territorial de CaixaBank en la Comunitat Valenciana ha assegurat que “amb aquest treball, Cambra i CaixaBank volem continuar apostant per l’obertura de les nostres empreses a nous mercats, perquè estem convençuts que les empreses que exporten són més competitives i innovadores, inverteixen més en recerca i desenvolupament de producte, en digitalització i en sostenibilitat, valors que les situen com a empreses atractives alhora que incrementen el nivell de desenvolupament de l’economia valenciana”.
“El teixit empresarial valencià està demostrant, en els dos últims anys, una capacitat de resistència que posa de manifest la seua competitivitat i fortalesa en els mercats exteriors. De fet, les exportacions valencianes han aconseguit xifres rècord durant 2022, incrementant els seus valors més d’un 25 per cent respecte a l’any anterior”, ha afirmat José Vicente Morata.
Malgrat aquestes dades positives, les empreses valencianes s’enfronten a un escenari d’elevada incertesa, tant per la inflació com per les tensions geopolítiques. Les perspectives immediates són de desacceleració, tant del comerç global com de l’activitat econòmica. Aquest context continuarà incidint en les cadenes de subministrament, afectades notablement després de la pandèmia per la congestió del trànsit marítim i l’alça de preus. Aquest escenari ha transformat les polítiques de subministrament de les empreses -tant exportadores com no exportadores-, en la cerca de major certitud i estabilitat.
L’Informe presentat s’endinsa precisament en l’anàlisi de les cadenes de subministrament i la seua dependència de l’exterior per a les empreses de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un estudi més que necessari per l’enorme canvi que estan experimentant les cadenes de subministrament internacionals. Aquesta anàlisi pretén ajudar les empreses valencianes, no sols a adoptar les estratègies més adequades en la seua internacionalització, sinó també a aconseguir millorar la seua posició competitiva en les seues cadenes de subministraments.
L’estudi posa de manifest que les empreses valencianes tenen una oportunitat en aquest procés de canvis de trobar nous nínxols de mercat, en convertir-se en proveïdores d’empreses europees que busquen qualitat i certitud.
Conclusions de l’informe
La indústria valenciana s’enfronta als desafiaments que està suposant la crisi de les cadenes de subministrament afrontant un procés de transformació, on el pes d’alguns factors cobra més importància: proximitat geogràfica, proximitat en valors, en transparència i en compliment de les exigències mediambientals en tota la cadena de valor (sostenibilitat). La certitud en el subministrament cobra especial importància enfront del factor cost/preu.
Durant l’últim any les empreses valencianes, davant possibles interrupcions dels seus canals de subministrament, han treballat en noves polítiques de subministraments:
- Augment dels inventaris, la qual cosa a curt termini resulta car, però a mitjà i llarg termini no evita l’escassetat.
- Diversificació dels proveïdors (si és possible).
- Desenvolupament de cadenes de subministrament duals (diverses rutes per a rebre el mateix producte o similars).
Aquests canvis tindran efectes divergents en el comerç exterior valencià a mitjà i llarg termini. La cerca de certitud en el subministrament reforçarà la tendència a concentrar el comerç amb Europa i amb altres països desenvolupats (els Estats Units i el Canadà). Tendència que es produirà sobretot en béns *semimanufacturados i amb major valor afegit.
A més, tindrà lloc un augment del pes del mercat domèstic com a proveïdor d’inputs per a les empreses, atés que el factor preu ha perdut importància en les decisions de compres.
Paral·lelament, també s’observarà una tendència cap a la diversificació de mercats d’aprovisionament, amb la finalitat d’evitar dependre excessivament d’un únic país proveïdor (en cas de ser possible) o d’optar a mercats més pròxims geogràficament. Tendència que tindrà una major repercussió en l’aprovisionament de matèries primeres.
Aquest canvi de l’escenari internacional pot ser una oportunitat perquè les noves estratègies de les empreses valencianes, igual que la resta de les espanyoles, aposten per innovar en eficiència de cuses, en producció i en la cadena logística, la sostenibilitat estructural i la digitalització per a aconseguir un major nivell de productivitat.
L’informe recomana les fusions o acords de cooperació a nivell internacional per a guanyar grandària i poder de negociació, que els permeten implantar-se i invertir en mercats amb potencial subministrador de matèries primeres (reduint el grau d’incertesa en el subministrament).
Finalment, les empreses exportadores valencianes, igual que les espanyoles, tenen l’oportunitat de convertir-se en proveïdores d’empreses europees dins de la seua cadena de subministrament, ja que busquen qualitat i certitud de subministrament a preus competitius en mercats més pròxims. Així, en els set primers mesos de 2022 destaquen els notables increments de les exportacions valencianes de béns que constitueixen inputs per a la indústria, com a alimentació, construcció, tèxtil, química i calçat.
Finalment, l’informe advoca per fer un major esforç per part de les empreses per a innovar en eficiència de costos, en producció i logística. “Una oportunitat que ha de ser aprofitada per l’empresa valenciana i facilitada pel Govern per a avançar en el denominat procés de reindustrialització de l’economia europea”.