Cambra València ha organitzat hui una trobada empresarial convocada pel ministre d’economia Carlos *Cuerpo en el qual ha reunit una trentena d’empreses i sectors més afectats per la DANA, així com al Comité Executiu de Cambra València, el Port de València i Associació Valenciana d’Agricultors. Entre les empreses, han assistit Boluda Corporación Marítima, Protecmet, CaixaBank, Mercadona, Ford, Grupo Segura, Anecoop, S2 Grupo, Dacsa, Don Hierro, Raminatrans, Air Nostrum, UMIVALE, Iberdrola, Pinturas Isaval, Coca-Cola, Manuel Revert y Cia, Caixa Popular, Grupo Gimeno, Helados Estiu, Saratoga i Valenciana de Molduras Alt0 Túria.
En la seua intervenció, el president de Cambra José Vicente Morata ha dit que la rapidesa de les ajudes és vital per a la supervivència de moltes empreses. “Estan en joc moltíssimes empreses i els seus treballadors, molts xicotets comerços i autònoms amb persones d’edat avançada que poden acabar prenent la decisió de tancar i no ens podem permetre això. És prioritari que les pimes i les micro pimes reben els diners ja”.
A més, Morata ha sol·licitat al ministre que el consorci d’assegurances delegue en cada entitat asseguradora la tramitació del *sinestro de principi a fi, “és molt important i també les entitats financeres estan disposades a col·laborar per a accelerar l’arribada de liquiditat a les empreses”.
Les empreses convocades han trasllat un missatge preocupació i han reclamat màxima celeritat en les ajudes. “La situació és molt pitjor que la patida per la pandèmia, ja que no afecta la resta del món. La DANA llastrarà la competitivitat d’esta regió si no s’articulen mesures d’urgència. La indústria té que *traccionarse immediatament per a no agreujar esta crisi socioeconòmica”, han afirmat.
Les empreses han demanat la col·laboració de les entitats financeres perquè les línies d’aval de l’ICO arriben de la forma més eficient i al menor cost possible.
Les intervencions han coincidit a prioritzar el restabliment de les infraestructures, tant les afectades entre municipis com les que permeten mantindre les cadenes de subministrament. “De res servirà restablir l’activitat si no es restablixen les connexions per a poder atendre clients i proveïdors i per a això cal definir prioritats en les infraestructures de transport”.
D’altra banda, s’ha reclamat un esforç a restablir per complet les instal·lacions elèctriques, “perquè de res servix que arriben fins als comptadors si no funcionen dins de les llars i empreses”.
Quant a la indústria agroalimentària, la DANA ha afectat de ple a la campanya de cítrics i caquis, a més de cal atendre necessitats urgents com retirar 600.000 tones de productes d’alimentació deteriorats.
Les zones afectades estan en estat de ruïna i tardarem mesos a recuperar-les, ha dit un altre empresari. “La reglamentació dels ERTES ha de ser compatible amb les labors de neteja de l’empresa amb la finalitat que l’activitat es restablisca #al més prompte possible”.
En el transcurs de la reunió, el president de Cambra València ha transmés les principals magnituds econòmiques de la tragèdia i el seu impacte en els 68 municipis més afectats.
“En els 68 municipis -ha exposat-, el nombre d’empreses potencialment afectades ascendix a 48.722 empreses, el 27 per cent d’empreses de la província”.
Morata ha detallat que en eixa zona treballen 44.900 autònoms: bars, xicotet comerç, tallers, perruqueries. “Molts d’ells sense recursos per a afrontar la destrucció total de les seues instal·lacions”.
“De les 48.722 empreses, el 80 per cent són empreses del sector servicis, concentrades en les activitats de distribució comercial, transport i hostaleria; el 12 per cent són empreses industrials i el 9 per cent són empreses dedicades a la construcció”.
Segons els informes de Cambra València, des d’una perspectiva econòmica agregada, i prenent com a punt de referència la Comptabilitat Nacional de l’INE, la producció de les empreses afectades suma 53.117 milions d’euros, la qual cosa suposa quasi un terç del conjunt de la província de València. En termes de sous i salaris generats per l’activitat econòmica de la zona afecta, l’estimació ascendix a prop de 8.000 milions d’euros, el 25 per cent de la província de València.
“Si es traslladen de forma aproximada estos percentatges a l’agregat econòmic del Producte Interior Brut (que mesura el valor de l’activitat econòmica), estaríem parlant que la zona afectada genera un volum d’activitat a l’any de més de 21.820 milions d’euros”, ha explicat.
Tant Cambra València com les diferents associacions empresarials estan treballant per a quantificar la dimensió econòmica afectada per la *DANA, des del punt de vista dels diferents sectors productius que conformen l’economia valenciana.
En comerç i hostaleria, uns 4.000 negocis han patit danys importants per estar situats en les zones més afectades.
- 11 centres comercials, alguns com *Bonaire, que és el més gran de la Comunitat Valenciana.
- 34 mercats municipals, que congrega a xicotets comerciants.
En el sector agrícola, i segons dades de l’Associació Valenciana d’Empresaris, la riuada ha afectat superfície agrícola en 9 comarques, estimant-se entorn de les 33.700 les hectàrees afectades.
“Estem també treballant en la indústria que pot haver sigut afectada, atés que en la zones -les 68 localitats- troba alguns de 61 els polígons industrials i els centres logístics més importants de la província. Tots ells molt lligats a l’activitat exportadora valenciana, que, sens dubte, es veurà molt afectada en els pròxims mesos.
“No ens oblidem d’activitats tan importants en el teixit empresarial valencià com és el transport, el comerç majorista o els servicis professionals i personals, que anirem abordant en posteriors estudis. I si l’empresa està afectada, ho està també l’ocupació, tant si s’és autònoms, com a assalariat”, ha afegit.
Les dades posen de manifest el nivell d’activitat econòmica: 227.300 afiliats en règim general, i quasi 45.000 autònoms, la quarta part de l’ocupació de la província de València.