El president del Real Institut Elcano participa en un esmorzar-col·loqui conferencia sobre els reptes d’Europa

El president de la Fundació Real Institut Elcano, José Juan Ruiz, ha participat hui en un esmorzar-col·loqui convidat pel president de Cambra València, José Vicente Morata, al qual han assistit mig centenar d’empresaris i els presidents de Cambra Espanya, José Luis Bonet; Cambra Alacant, Carlos Baño; i Cambra Castelló, Lola Guillamón.

En la seua intervenció, Ruiz ha abordat tres grans qüestions que afecten l’economia mundial i a la incertesa de la nostra època: els reptes econòmics, socials, tecnològics, ecològics i geopolítics i la seua necessitat d’afrontar-los des d’una perspectiva global. “L’ordre ha deixat de funcionar i la prova més clara és la violació del principal valor que és la sobirania i defensa d’un país, de manera que els més poderosos no imposen la seua voluntat sobre la resta de països”, ha afirmat en relació a la guerra de Rússia.

“En el curt termini, la geopolítica – tensió USA/la Xina, Guerra d’Ucraïna, Sud Global – li ha fet una OPA hostil a l’Economia. Però en el mitjà termini, l’Economia tornarà a primer pla. Política i Economia passaran del joc de suma zero als jocs de suma positiva”, ha explicat.

“Cada generació -ha afirmat- creu que la seua època és la més desafiadora i determinant de la història de la Humanitat. I no és veritat. El que sí que és veritat és que la nostra generació és la que, malgrat tot, millors condicions de vida ha tingut en la història de la humanitat. La lliçó és clara: la por tenalla i impedeix el progrés. No cal tindre por, sinó confiança que serem capaces d’enfrontar els múltiples desafiaments”.

Per al president de la Fundació Elcano, el que defineix els nostres temps no és la dimensió dels riscos, “sinó la incertesa que ens envolta i que tots els desafiaments estiguen interrelacionats: social, econòmic, geopolític, militar, climàtic, salut global, tecnològic, demogràfic…. El nou equilibri serà el resultat de la interacció de tot ells. No té molt sentit tractar-los aïlladament. Tampoc cap d’ells té solució domèsticament. Són problemes globals. Alguns d’ells, béns públics globals (llibertats, clima, salut, pau…). D’una forma o una altra, les polítiques que s’adopten acabaran conduint a un nou equilibri – ordre- global.”a